La Dolçaina

Ací tenim una dolçaina, instrument molt típic de la Comunitat Valenciana.

Passió per la música

El cor sempre ens vol indicar passió.

diumenge, 4 de novembre del 2012

Propòsits musicals

Tinc al pensament una sèrie de propòsits que vull complir durant el que queda d'any i el próxim: 
Em fa molta il.lusió pertànyer a una colla de dolçaina i tabal per a participar en actes fora de la Magdalena com podrien ser presentacions de gaiates al Palau de la Festa de Castelló, festes de carrers o desfilades en festes de pobles.
Per un altra banda, vull controlar de una vegada per totes fer els aguts, que em pareixen realment complicats, amb la finalitat de poder tocar tot tipus de cançons.
M'agradaria pujar a l'ermita de la Magdalena tocant la dolçaina amb els meus amics i eixir a tots els pregons possibles.
Tots aquests propòsits m'agradaria complir-los sense cap dubte, per díficils que siguen, ja que en aquesta vida tot el que et pugues plantejar  es possible si li poses ganes, paciència i molt d'esforç, no hi ha que rendir-se mai. 
Aquests somnis són perquè en un futur vull  arribar a ser una gran dolçainera i si fora possible ser també professora, per a que joves com jo ara mateix, siguen animats per persones que han passat pel mateix que ells a complir tot el què es proposen.

Ací vos deixe una fotografía tocant amb la meva escola en la cloenda de final de curs del 2011. 


Pregó de la Magdalena 2012

En el pregó de la Magdalena d'aquest any 2012 vam eixir tocant com tots els anys la meva escola anomenada 'Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló'. 
Aquest any vam preparar un obra anomenada 'Alicanya', que va ser una nova experiència e innovació per a tots, perquè mai haviem tocat seguint a un director. 
Els anys anteriors també eixiem, però tocàvem les típiques cançons com 'El Ramonet', 'La Manta al Coll', 'Els Borratxos', etc. 
Aquesta nova innovació va resultar molt gratificant perquè la gent al finalitzar l'obra es ficava de peu i ens aplaudien molt; això no havia passat cap any anterior. 
Ací vos deixe una fotografia que eixim tocant a la Porta del Sol, davant de la Tribuna de l'Ajuntament, què és on més èxit vam tindre. 



Concurs 'Per intèrprets Novells Ciutat de Castelló 2012'

En aquesta entrada m'agradaria parlar-vos del concurs 'Per intèrprets Novells Ciutat de Castelló 2012' que vaig tindre quasi fa un any, en gener. Va ser d'allò més divertit, els meus dos companys i jo vam quedar segons i vam guanyar 60 euros regalats en llibres. Estic molt orgullosa d'aquesta victòria perquè va ser d'allò més treballada, vaig tindre moltes hores de nervis, baixons perquè hi havia vegades que per més que tocàvem no ens eixien les cançons com ens hagueren agradat. Després de moltes setmanes de treball va arribar el gran dia i bé.. no va eixir com ens esperàvem pero no ens podem queixar, els nervis ens van fer varies males passades, però encara aixina va eixir molt bé.
Encara que hem vaig quedar disgustada perquè també participaven dos amigues meves que ho van fer molt bé i jo volia que guanyaren elles. Ja vorem com serà el próxim concurs. 
Ací vos deixe els dos vídeos en què eixim tocant:
La cançó obligatòria va ser 'Carmencin': 



La primera veu la tocava Lledó Ferrando
La segona veu la tocava Néstor Gasch
El tabalet el tocava Andreu Agost

I ací tenim la peça voluntària que vam elegir 'Salimar', què per cert prou complicada.. 




La primera veu la tocava Néstor Gasch
La segona veu la tocava Lledó Ferrando
El tabalet el tocava Andreu Agost


divendres, 5 d’octubre del 2012

No és només música, també és un sentiment.

Aquesta és la meva primera entrada al blog, m'agradria anar parlant dels meus gustos de música, i del instrument que jo toque que és la "Dolçaina".
Moltes persones pensen que tocar un instrument és una tonteria com un altra, però a la gent que ens agrada es molt més que música, sinò també és un gran sentiment, perquè ens sentim molt feliços tocant, ens podem arribar a oblidar de tot i podem arribar a estimar el nostre instrument com si fora or.
Personalment, em senc molt orgullosa de tocar la dolçaina, mai m'haguere pogut plantejar que m'agradaria tant, perquè quan toque es com si jo fore una altra persona, sóc molt feliç i intente millorar cada día encara que moltes vegades es faja dur i pots tindre els teus baixons quan et costa molt superar-te, però és com tot, amb molta paciència i ganes sempre ho pots fer tot. 
Vos deixe ací una fotografía d'una dolçaina que és un instrument valencià, molt típic de la Comunitat Valenciana.